Alba Torrents

Alba Torrents

Alba Torrents. Nascuda a Vic, és Professora d’Enginyeria del Medi Ambient. Es dedica a la docència, la investigació i l’administració acadèmica. Porta 34 anys vivint a Baltimore, als Estats Units.

Alba Torrents

“Crec que a Osona caldria valorar el talent i no pas els enllaços familiars i els anys a la feina, especialment al sector públic”

22/10/2020

Per què vas marxar d’Osona?

Vaig graduar-me de Química a la Universitat de Barcelona el 1985, vaig continuar a la Universitat fent la tesina i amb la promesa d’una beca d’investigador. Per raons polítiques, van donar la beca a un altre departament i a mi em van oferir una feina a la biblioteca mentre feia investigació.   A la tardor va sortir un anunci a la Vanguardia per beques de la Corporació Metropolitana de Barcelona per un any com  a “Fellow” visitant a la Johns Hopkins (JHU). M’hi vaig presentar i vaig aconseguir la beca.  Allà vaig fer classes de química aplicada al medi ambient i em van proposar de quedar-me amb beca a fer un MS. Després, em vaig quedar a fer un Doctorat. 

Acabat el doctorat vaig buscar opció de feina. Tenia moltes oportunitats a Brussel·les, tant a l’empresa privada, Procter and Gamble, i a la DG 12 de la comunitat europea.  Però em feia mandra començar de nou en un altre país. Van sortir noves oportunitats als Estats Units i vaig decidir de tornar. I ja porto 34 anys aquí.

 

Tens pensat tornar a viure a Osona algun dia? 

Tinc pensat de fer vida en dos països. No penso tornar a Osona per feina, però sí passar-hi temporades llargues. A la vida professional he tingut oportunitat de treballar amb molts acadèmics europeus que feien carrera als Estats Units.  Quan jo començava els feia la mateixa pregunta i em deien: arriba un moment en què el teu lloc de residència és al mig de l’Atlàntic i ja no tens un lloc fix.   

Professionalment, no crec que pugui treballar a Catalunya, la mentalitat i la forma de treball és molt diferent.  Per la societat i la qualitat de vida em sento catalana, tot i que tinc les dues nacionalitats. 

Per a mi Osona és amistats, família, el menjar i un ritme de vida més tranquil.

 

Com veus la comarca des de la distància?  

Crec que ha canviat per a bé.  La gent jove viatja molt més.  Quan jo era estudiant no era tan habitual sortir per fer estades a l’estranger. En canvi, ara és pràcticament una rutina.  En l’àmbit professional crec que, a la comarca, els vincles familiars encara tenen tant pes com les capacitats de l’individu.

Crec que és un lloc idoni per viure, a fora de Barcelona, però no molt lluny i amb moltes possibilitats d’activitats.    

 

Respecte a la captació i retenció de talent, què creus que hauríem de millorar a Osona?

Crec que caldria valorar talent i no pas els enllaços familiars i els anys a la feina, especialment al sector públic.

Hi ha molta gent amb molt bona formació que no poden tornar a Osona perquè no troben llocs de treball pels quals estan capacitats i que estan ocupats per persones que no tenen tant de talent.

He anat visitat la Universitat de Vic i crec que s’està obrint. Hi ha gent de fora de Vic molt capacitada i amb ganes de fer carrera, però també n’hi ha molts que des del principi saben que tenen la feina de per vida. 

Caldria repensar aquest sistema. Per posar un exemple que mostra les diferències de sistemes, als Estats Units, el meu sou només està garantit en un 70% i la resta te’l guanyes amb projectes. Aproximadament un màxim del 5% del projecte pot anar al teu sou, la resta és per donar beques a estudiants de doctorat.  

 

Quina és la teva opinió respecte a la gestió que s’ha fet de la COVID19 a Baltimore?

En l’àmbit federal un desastre absolut. No en vull ni parlar.  No obstant això, a Maryland, al meu estat, tenim un governador republicà que ho està fent prou bé.  Som un país amb molta infraestructura i personal de salut pública (NHI i Hopkins) i el governador ens escolta.