Què et va portar a marxar d’Osona?

Vaig marxar de la comarca per anar a estudiar biologia a Barcelona. Quan vaig acabar em vaig quedar a fer un doctorat en genètica. Després vaig decidir que volia dedicar-me a la investigació de la malària. A principis del 2005 vaig anar a la Universitat de Sao Paulo on hi vaig estar investigant un parell d’anys. Després vaig anar a Manaus, al centre de l’Amazones. El 2007 vaig anar a Papua Nova Guinea, on hi vaig estar 5 anys fent recerca en malària. I el 2012 em va sortir l’oportunitat de moure’m cap a Anvers amb una plaça de professora en recerca també en malària.
Així doncs, ara porto 26 anys fora de la comarca.

Tens pensat tornar a viure a Osona algun dia?

Aquesta pregunta sempre la tens present i la vas revisant quan marxes de casa. Crec que depèn molt de les oportunitats que sorgeixin, però hauria de ser per fer front a un repte que fos tan interessant com el que estic fent ara.

Què trobes a faltar d’Osona?

Sens dubte la família i els amics. I també enyoro molt l’entorn natural: el Cabrerès, el Montseny. A Bèlgica és tot pla! Osona és un lloc increïble a nivell de natura i té una localització geogràfica privilegiada.

Com veus la comarca des de la distància?

Segueixo amb molt d’interès el creixement de la Universitat de Vic en l’àrea de salut i recerca de la Catalunya central. Crec que es poden fer moltes coses.
En relació amb el talent, crec que el problema tant a la comarca com fora de la comarca han estat les estructures de lideratge tradicionals que han tingut un component de consanguinitat fort.
Però diria que això ha passat a tot arreu. Només que als llocs petits potser es veu més perquè la gent es coneix més. A les ciutats grans queda una mica més diluït.
També crec que hi ha un procés i voluntat de canviar-ho. Encara crec que hi ha feina a fer en la transparència dels concursos públics, però es va avançant. També s’ha avançat en la presència de la dona en els diferents espais de presa de decisió. Això aporta perspectives noves i que es trenquin certes dinàmiques.
No deixem que les crisis siguin ara una excusa per tirar enrere. S’ha d’apretar i tirar endavant.

Quina és la teva opinió respecte a la gestió que s’ha fet a Bèlgica, a diferència de Catalunya i Espanya de la COVID19?

Al principi crec que la gestió a Bèlgica va ser semblant que a Catalunya, tot i que a Bèlgica de seguida van posar a treballar un equip d’experts treballant amb el govern.
Per tant, les decisions es prenien d’acord amb el coneixement d’un equip d’experts de molts nivells.
També entenc que el context econòmic és molt diferent. A Bèlgica tothom ha rebut ajuts de seguida.
Una altra diferència és que a Bèlgica estem molt habituats a fer teletreball i normalitzat i el canvi no ha estat tan sobtat.