Josep Soler Carbonell

Josep Soler Carbonell

Nascut a Sant Pere de Torelló. Va estudiar filologia anglesa a la Universitat de Barcelona, i es va especialitzar en lingüística general. És sociolingüista i des del 2014 treballa a la Universitat d'Estocolm.

Josep Soler Carbonell

"Vaig començar el meu periple internacional gràcies a una beca Segimon Serrallonga de l'Ajuntament de Torelló"

22/04/2021

Des que vas marxar a Barcelona ja no has tornat a viure més a Osona oi?

Efectivament. Un cop acabats els meus estudis de filologia anglesa i el que aleshores era carrera de segon grau en lingüística general el 2004, vaig decidir decantar-me per la carrera acadèmica fent el doctorat. El 2005 vaig marxar a viure a Estònia, inicialment amb un intercanvi Erasmus i després fent classes de lector de català a la Universitat de Tartu. El 2008 vaig sol·licitar a una beca Segimon Serrallonga que convocava l’Ajuntament de Torelló i la vaig guanyar. La beca em va permetre tirar endavant el treball de camp que volia fer per defensar la tesi on comparava la situació d’Estònia amb la de Catalunya.
Finalitzada la beca al 2009, vaig aconseguir una altra beca, aquest cop de la Fundació La Caixa per anar a San Diego, Estats Units, on hi vaig estar fins al 2011. Aquell any, vaig marxar a Oxford on vaig estar un curs de nou fent classes de català al lectorat de la Universitat d’Oxford. Del 2012 al 2014 vaig tornar altre cop a Estònia amb un contracte postdoctoral per centrar-me en qüestions com el rol de l’anglès en la internacionalització acadèmica. Va ser allà on vaig connectar amb persones vinculades a la Universitat d’Estocolm. Des del 2014, treballo al Departament d’Anglès d’aquesta universitat.

Després de tants països i universitats diferents, quina visió tens d’Osona i Catalunya?

Després de tants països i universitats diferents, quina visió tens d’Osona i Catalunya?
Crec que al llarg dels anys Catalunya, tot i que li queda molt camí per recórrer, ha avançat en el tema d’inversió en beques per a la investigació acadèmica en el meu camp. La situació és encara molt precària, però potser no tant com abans, quan era molt difícil poder fer carrera i havies de marxar a fora si volies fer una carrera acadèmica com la que jo em plantejava. Per això, molts i moltes hem hagut de marxar a fora.
Ara, sé que hi ha un pla que ens dona opcions per tornar. Es tracta del Pla Serra Húnter de la Generalitat que té l’objectiu d’incorporar a les universitats públiques catalanes personal docent i investigador qualificat amb mèrits homologables als estàndards internacionals.

Creus que algun dia tornaràs a Osona?

La veritat és que ara se’m fa molt difícil per temes personals. Visc i treballo a Suècia des del 2014. Tinc una parella i els fills. Això no fa fàcil una tornada.,
Tota la vida m’he sentit de Sant Pere de Torelló i m’hi sentiré, però ara la comarca em queda molt lluny. Tinc molt poc vincle amb Osona. Hi tinc alguns amics i hi tinc germans, però port molts anys fora.
A vegades penso que tornar seria una manera de compartir amb els meus fills la meva identitat i cultura, però la veritat és que ara no ho veig massa fàcil.
Seria difícil replicar la nostra vida de Suècia a Catalunya.

Què trobes fa faltar de la comarca?

Trobo a faltar el poble, la gent, la vida social, l’activitat cívica, el centre excursionista, els escoltes, el casal cultural… Si jo fos a la comarca, segur que encara hi estaria vinculat. A Suècia és molt difícil recrear això.

En la teva primera etapa a fora vas viure molts anys treballant de professor de català. És sorprenent que l’ensenyament del català obri portes en l’àmbit internacional…

Hi ha milers de persones d’arreu del món que estudien català. Animo molt els estudiants de filologia i filòlegs a obrir-se les portes al món. A través de l’Institut Ramon Llull es poden fer classes de català arreu del món.
A les meves classes hi assistiren alumnes interessats en filologia hispànica o romànica que volien conèixer la llengua catalana.