Judit Alhama

Judit Alhama

De Prats de Lluçanès. Biòloga, doctora i investigadora en neurociència clínica i experimental a la UMC d'Utrecht.

Judit Alhama

“La beca Erasmus em va obrir les portes del món”

15/07/2021

Explica’ns una mica la teva trajectòria.

Sóc de Prats de Lluçanès on vaig viure fins als 18 anys. Vaig marxar a Girona a estudiar biologia. L’últim semestre de la carrera el vaig fer a Bèlgica a través d’una beca Erasmus. Això em va obrir les portes del món.
Vaig veure laboratoris d’altres universitats que destinaven molts més recursos a la investigació que no pas a Catalunya. Allà vaig fer molts contactes i vaig decidir continuar estudiant per poder-me dedicar a la investigació. I així, gràcies a una connexió de Bèlgica vaig poder anar a la Universitat de Würzburg (Alemanya), on vaig començar el màster de neurociències. Sabia que la biologia m’encantava, i que volia fer biologia de laboratori. El cervell sempre m’ha apassionat i vaig decidir tirar a la neurociència.
Després vaig decidir fer un doctorat i dedicar-me a estudiar malalties mentals i com tractar-les. Em van acceptar a la universitat d’Utrecth per fer un doctorat que dura 4 anys. Així que el 2020 vaig marxar cap a Utrecht.

Així, la clau de la teva internacionalització, per entendre’ns, va ser la beca Erasmus?

Sí, sense camp mena de dubte. Recomano a tots els estudiants aprofitar les beques Erasmus.
Un cop surts de Catalunya i d’Espanya, se t’obren moltes portes tant a nivell professional com intrapersonal. Sortir a fora et fa adonar que hi ha moltes oportunitats. Jo no hauria dit mai que acabaria vivint a l’estranger, però l’estada a Bèlgica amb la beca Erasmus ho va canviar tot.

Què trobes a faltar d’Osona?

La família, els amics i el temps, el sol. La veritat és que trobo a faltar molt el sol. El temps aquí és força depriment. Quan torno a casa sempre em centro en la família i els amics. Trobo a faltar la gent, i també parlar el mateix idioma. Però si vols millorar professionalment, has d’estar disposat a fer alguns sacrificis.

Et planteges tornar algun dia a Catalunya?

És difícil i no n’estic segura, però tornar sempre és una opció. Els hiverns es fan molt llargs aquí… Quan s’acaba l’hivern encara tinc ganes de tornar a casa, però ara mateix no tinc cap vincle amb les universitats catalanes.

Què penses Osona podria fer millor respecte la gestió del talent?

En el meu àmbit, la investigació científica, caldria que Osona, Catalunya i l’estat espanyol s’adonessin en general de la importància de dedicar diners a la investigació. Potser llavors, no seria tan necessari que els investigadors haguéssim de fer la nostra feina en d’altres països.

Ara tens 25 anys. Com t’imagines d’aquí a 10 anys?

No en tinc ni idea, però m’agradaria ser professora a alguna universitat.

Que n’opines de la gestió que ha fet Holanda de la pandèmia?

Penso que Catalunya i Espanya ho han gestionat bastant millor que no pas Holanda. Quan vaig arribar, a l’octubre, es va començar a fer un confinament total. Però jo anava al supermercat amb mascareta i la gent em mirava estranyada. Ningú portava mascareta. En canvi, a Alemanya sí que eren molt més estrictes en aquest sentit.