Laura Batriu

Laura Batriu

Nascuda a Vic. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Girona, i actualment és Business Analyst de Dell Technologies a Irlanda.

Laura Batriu

"No t’ho pensis dues vegades: marxar a fora et fa créixer molt professionalment i personalment"

13/05/2021

Explica’ns una mica la teva trajectòria

Vaig néixer a Vic. Vaig estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Girona, i ja vaig marxar a estudiar a Itàlia amb una beca Erasmus. Posteriorment i treballant al mateix temps vaig estudiar el Grau Superior d’Arts Aplicades al Mur a l’Escola d’Art de Vic. Acabats els estudis, vaig decidir fer una experiència laboral a l’estranger per mitjà d’una beca Leonardo.

Quan vaig tornar a Vic vaig constatar dues coses: que era difícil trobar feina i que et demanaven un molt bon nivell d’anglès certificat.

Vaig decidir que havia de millorar el meu anglès i la manera més econòmica que tenia de fer-ho era fent d’au-pair, vivint un any amb una família a Cork, Irlanda.

Irlanda ofereix moltes oportunitats professionals sobretot en el sector tecnològic, es el Silicon Valley europeu, així que vaig iniciar la recerca de feina Cork.

Gràcies al coneixement de llengües, vaig trobar feina a Google, fent suport tècnic als clients de G Suite. Al cap d’un any i mig em van promocionar a Quality Analyst, una figura de supervisor per validar que es compleixen els procediments de Google.

Com que tenia ganes de continuar avançant, mentre treballava vaig començar a buscar noves oportunitats. I em vaig incorporar a l’àrea comercial de Dell. Actualment sóc Business Analyst al departament d’automation. La meva feina consisteix en anàlisis de dades, documentar processos del departament i automatitzar els procediments manuals. Explicat de manera senzilla haig de donar les instruccions als desenvolupadors per poder programar els ‘bots’ i verificar que feines pogramades es fan correctament.  El departament és global per tant la llengua vehicular és l’anglès.

Quines diferències veus des de fora respecte la gestió del talent a Osona i a Irlanda?

A Irlanda, tenen un concepte de selecció i retenció de talent molt diferent de Catalunya i Espanya. A Irlanda no miren quina titulació tens, sinó que avaluen les competències de la persona, l’experiència i les llengües.

També veig diferències en el management. A Catalunya i Espanya sembla que el que treballa millor és el que fa més hores i això, des del meu punt de vista, és totalment incorrecte. Una persona ha de ser capaç de fer la feina durant la seva jornada laboral. La productivitat no es mesura per les hores treballades. Per això, en general a Irlanda totes les hores extres són pagades perquè només s’han de fer quan l’empresa creu que son necessaries per el negoci, per exemple al tancament de l’any. Ningú espera que treballis un cop ha finalitzat el teu horari laboral.

Durant la pandèmia també he vist moltes diferències respecte l’aproximació al teletreball. A Irlanda ja fa temps que el tenim incorporat perquè el management es basa molt en la confiança sempre que els objectius s’aconsegueixin. Només s’aplica micromanagement i seguiment, en cas que els resultats no compleixin les expectatives. A Espanya, veig molt micromanagement de per sí.

Què trobes a faltar de la comarca?

La qualitat de vida d’Osona. Es viu molt bé: Els serveis són boníssims i les comunicacions són boníssimes. A més, la sanitat i  l’educació pública és excellent.  Crec que és un lloc fantàstic per tenir família.

A Cork, tot ens queda lluny… Els habitatges són de molt mala qualitat i els preus dels lloguers són caríssims. I, és clar, el temps. Enyoro molt el sol.

Tornaries a Osona?

Sí, i tant. Tornaria perquè tenir la família a prop està molt bé.

Tinc ganes de marxar de Cork, però ara també hi tinc la meva parella que és italià. Així que ens hauríem de moure tots dos. M’encanta la meva feina, però tornaria.

Tu no vas dubtar en marxar a fora fent d’au-pair per aprendre anglès. Recomanaries marxar a fora?

Sense cap mena de dubte. Crec que és absolutament necessari sortir a fora i conèixer noves cultures. No t’ho pensis dues vegades perquè viure i treballar a fora et fa créixer com a persona. Quan marxes, és clar que hi ha moments que són difícils, però no m’he penedit en cap moment de l’experiència.