Laura Prat

Laura Prat

Nascuda a Prats de Lluçanès. Actualment està vivint a Barcelona. Va estudiar filologia catalana i el màster de formació de professorat (UAB). Posteriorment va marxar a Madrid per incorporar-se a “Empieza por educar”, l’ONG amb la qual continua vinculada per treballar l’equitat educativa.

Laura Prat

Si et mouen les injustícies socials i a més, sents que estàs treballant en el teu àmbit i que pots aportar, et dóna molt de propòsit personal i professional

27/01/2021

Explica’ns exactament què fas a “Empieza por educar”.

El Programa ExE és un programa de desenvolupament professional dirigit a persones que aspiren a generar un canvi educatiu i social en benefici de la igualtat d’oportunitats de totes les nenes i nens, independentment d’on hagin nascut. Aquestes persones seleccionades per al Programa faran una residència en centres educatius d’alta complexitat que durarà dos anys. Durant aquest temps rebran formació i acompanyament per maximitzar l’impacte en aquests entorns educatius, a la vegada que potenciaran les seves competències de lideratge.

Jo concretament estic a l’àrea de formació i acompanyament, dissenyant i executant les formacions que reben els professionals durant el Programa a nivell nacional. A més, també, duc a terme l’acompanyament individual i personalitzat d’un grup de professionals que treballen a escoles d’alta complexitat de l’àrea metropolitana de Barcelona, de Lleida i alguna escola també de la Catalunya Central.

A l’actualitat, des d’ExE desenvolupem el Programa amb escoles de Madrid i de Catalunya, i formem part d’una xarxa internacional que es diu Teach For All, present a 59 països del món.

Què et va portar a marxar d’Osona?

Vaig marxar d’Osona quan em van seleccionar per fer el Programa ExE com a participant. No hi havia places a Barcelona, em van oferir anar a Madrid, i vaig pensar que personalment estaria bé viure una experiència fora de casa. I no em vaig equivocar! He passat 5 anys fora i ara he tornat a viure aquí. Sí que és cert que durant aquests anys he estat vinculada al món editorial català, fent col·laboracions amb diverses organitzacions per generar material de qualitat, tant per docents com per l’alumnat. Això em permetia mantenir-me connectada mentre estava fora amb la filologia i amb les meves arrels.

Tens pensat tornar a viure a Osona algun dia?

No ho he descartat mai. Quan vaig marxar no tenia la consciència de pensar que deixava la comarca. Si sorgís una oportunitat professional o personal que em portés a tornar, i tant que tornaria. Les oportunitats encara tenen més sentit si ho pots fer a casa.

La meva primera etapa laboral fora em va portar a viatjar molt. D’aquests anys d’expansió n’extrec molts aprenentatges, no només professionals, sinó també personals. Així i tot, com més anys passen, més m’adono de la importància de treballar en un territori petit, de conèixer bé l’ecosistema i com s’interrelacionen els actors, de conèixer bé la xarxa i les persones que la formen. En un territori petit, l’impacte és més directe i tangible, i es pot gestionar millor. Sobretot en el món educatiu.

Què trobes a faltar d’Osona?

Ara mateix moltes coses. La pandèmia ens ha portat a plantejar-nos moltes coses que potser abans no ens plantejàvem. Trobo a faltar la proximitat amb les persones, la fàcil connexió que tens en el dia a dia, estar a prop de la natura… Crec que Osona està en un lloc privilegiat del mapa.

I és clar, trobo a faltar la família i els amics.

Quina és la teva opinió respecte a la gestió que s’ha fet a Catalunya i Espanya de la COVID19?

Em costa valorar la gestió de la Covid fora del meu àmbit de coneixement que és el sistema educatiu. Estem vivint una de les crisis educatives més importants de les darreres dècades, cada vegada tenim més evidències de l’impacte negatiu del tancament de les escoles i de com tot plegat està repercutint negativament en l’aprenentatge de l’alumant, sobretot aquell alumnat que es troba en situacions més vulnerables, que en el nostre país, es tracta d’un percentatge molt elevat. Si per alguna cosa ha servit aquesta pandèmia, ha estat per visibilitzar encara més les desigualtats que sempre han estat presents en el sistema educatiu. Espero que la gestió que es faci a partir d’ara tingui l’equitat educativa com a punt de mira principal.