Magalí Martí Generó

Magalí Martí Generó

Nascuda a Folgueroles. Va estudiar biologia, i actualment és Investigadora especialitzada en microbiologia i bioinformàtica a la Universitat de Linköping, a Suècia.

Magalí Martí Generó

"Si he de destacar alguna diferència respecte a la gestió del talent, diria que a Catalunya ens mirem molt el melic"

25/11/2021

Explica’ns què fas a la Universitat de Linköping a Suècia?

Sóc investigadora, especialitzada en microbiologia i bioinformàtica. Estic ubicada a la facultat de medicina de la Universitat de Linköping.  A l’actualitat treballo en projectes de medicina i recerca transnacional, basat en assajos clínics estudiem per exemple l’afecte de la microbiota intestinal en el desenvolupament de nens prematurs. 

Com vas arribar fins aquí?

Doncs mira, jo sóc de Folgueroles. Quan vaig voler estudiar biologia, vaig marxar a estudiar i viure a Girona. Recordo que una professora de l’institut em va dir que amb biologia no tindria sortides. Sort que no li vaig fer cas i que la meva família sempre em va fer costat. 

Fixa’t com són les coses: vaig ser la primera de la família que estudiava a la universitat i semblava que anés molt lluny. Recordo que amb l’àvia ens escrivíem cartes, amb les tietes ens trucaven. Era com una gran cosa marxar a viure a Girona amb 18 anys.

Mentre estudiava, vaig demanar una beca Erasmus. Tenia clar que volia aprendre anglès i tenia ganes d’anar als països nòrdics perquè m’agrada l’hivern i volia conèixer maneres de viure ben diferents. El novembre del 2008, vaig marxar a Suècia amb una beca Erasmus i una Agaür per fer el projecte de màster. Aquell estiu la crisi econòmica ja es notava pels acabats de llicenciar, vaig trobar feina de 3 mesos a la Universitat d’Amsterdam per estudiar el potencial de la Daphnia en el procés de depuració de les aigües. Els biòlegs sempre hem estat en crisi al nostre país. Llavors vaig anar a Linköping pel projecte del master, on vaig desenvolupar un sistema de detecció del Norovirus (un virus gastroenteritic) durant el procés de depuració d’aigua. M’hi vaig quedar a fer el doctorat on vaig estudiar l’efecte del canvi climàtic a la comunicat microbiana de les torberes (un ecosistema clau en la regulació de les concentracions de CO2 i CH4 a l’atmosfera). Vaig marxar per 6 mesos al 2008. I mira, encara hi sóc! 

La paritat a Suècia està tan avançada que a les ofertes de feines es posa que  en cas que arribin dos candidats al final, es prioritzarà home o dona. Es precisa el gènere.

Què trobes a faltar d’Osona?

Trobo a faltar les muntanyes. Aquí és tot pla. Enyoro el relleu de les Guilleries. I també la part social. Fa tants anys que visc a Suècia que ja m’hi he acostumat, però continuo trobant a faltar la vida social del sud d’Europa. I és clar, trobo a faltar el menjar. Quan vinc a Osona inclús m’emporto cigrons cuits!

Tornaries a Osona?

M’encantaria tornar a Osona, però crec que és més una il·lusió que no pas una possibilitat real després de tants anys. De fet, sempre miro les opcions que hi ha per tornar a casa, però realment és difícil de tornar. Les prestacions que es tenen a Suècia tant a nivell laboral, social com econòmic són molt difícils d’igualar. Crec que Catalunya i Espanya estan a anys llum a nivell de benestar sociolaboral. Així que jo vindria demà mateix, però no és gens fàcil. Per exemple, a Suècia la conciliació familiar és un dret fonamental. Aquí la societat està pensada pels nens.

Quines diferències veus a nivell de retenció i gestió de talent?

Crec que a Osona, des que hi ha la universitat la cosa ha millorat molt. A Girona també veig que ja van sortint diferents spin offs dels grups de recerca.

Crec que a Vic també passarà, però la universitat encara és molt jove. 

Si he de destacar alguna diferència potser diria que m’he adonat que a Catalunya ens mirem molt el melic. 

Al 2010 a Suècia, el govern va apostar per una infrastructural nacional de recerca com a hub de coneixement i tecnologia d’avantguarda amb accés (gratuït) als grups de recerca del país. D’aquesta manera, s’optimitza el rendiment dels diners destinats a la investigació (un 3.5 % del PIB). Crec que aquí, aquesta mirada encara costa. Catalunya caldria que fes un plantejament general respecte la recerca del país, i no focalitzar-se en com potenciar la recerca d’alguna universitat en concret.

En relació a la pandèmia, quina diferencia has vist entre la gestió de Suècia i Espanya?

He vist una gestió completament diferent. Mai havia estat tan contenta de viure a Suècia com ara, durant  la pandèmia.

Crec que a Espanya hi ha una inconsciència molt gran per culpa de la politització del problema del coronavirus. No han sabut gestionar-ho bé. És a dir, diria que cap país ho ha gestionat bé, tampoc és fàcil, però el cas d’Espanya és clamorós. És de calaix que no es pot canviar d’estratègia a la primera de canvi, espero que almenys això Catalunya ho hagi après i ho apliqui a la propera pandèmia…

Una cosa que em va costar molt d’entendre del vostre confinament era el tema dels nens petits. Com pot ser que deixin sortir un gos i no un nen de 3 anys?

A Suècia mai ens han obligat a res, sinó que ens han recomanat. També és veritat que Suècia és un país molt més preparat tecnològicament per treballar des de casa. Alhora, nosaltres ens refiem dels nostres governants. Paguem molts impostos, però estan més ben gestionats i les taxes retornen en prestacions.