Xavier Quer

Xavier Quer

Nascut a Vic. Va estudiar economia a la UAB i actualment és director d'organismes internacionals a l'empresa Everis

Xavier Quer

Com a talent, crec que la gent d’Osona és molt motivada i compromesa

01/06/2021

Explica’ns la teva trajectòria.

Sóc nascut a Vic i tinc 36 anys. Quan tenia 18 anys vaig marxar de Vic per estudiar economia a la Universitat Autònoma de Barcelona i ja no he tornat.
Vaig començar a treballar al COPCA (actualment, Acció) i després de 2 anys, vaig marxar a Brussel·les amb una beca d’Acció. Allà vaig descobrir la contractació pública internacional i m’hi vaig centrar.
Quan la consultora internacional Everis em va contactar per posar les bases i crear una àrea d’organismes multilaterals, vaig tornar a Barcelona. Al cap de 4 anys vaig incorporar-me també a l’equip d’Internacional Big Deals, un equip que prepara totes les ofertes per organismes internacionals com ara la Comissió Europea, Agències Europees, Nacions Unides, l’OTAN, etc.

Actualment, som un dels referents en l’àmbit de les TIC a la Comissió Europea i Agències Europees. De fet, com a companyia som dels Top 3 del mercat i facturem 107 milions d’euros anuals.
Fa 4 anys em van fer gerent d’aquesta unitat i des de fa unes setmanes m’han nomenat director. Ara lidero un equip d’unes 60 persones, entre persones internes i freelance.

Què trobes a faltar de la comarca?

Em falta l’aire, l’espai… Això a Barcelona no ho tens. A Osona tens l’accés a la muntanya a tocar. Trobo a faltar el punt de tranquil·litat, de no tenir tant estrès. A les ciutats sembla que tot el dia vagis tard, les distàncies són més grans, hi ha més gent…

En relació amb el talent què hauria de millorar Osona?

A mi sempre que m’arriba un currículum d’Osona me’l miro amb bons ulls perquè sé que som gent ben formada, amb esperit de sacrifici i motivats. Crec que el fet que als 18 anys la majoria hàgim de marxar a fora per estudiar, ens fa espavilar més, ser independents, aprendre a anar pel món…
Però com tota persona quan passen els anys, sí que és veritat que sempre tens la sensació que un osonenc vol acabar tornant a Osona i que pots perdre talent un cop l’has format. Viure a Vic i treballar a Barcelona cada dia no és fàcil. Així que tenir un tren que funcionés, crec que acostaria més el talent d’Osona a Barcelona.

Tornaries a Osona?

Viatjant com viatjo ara és difícil, perquè necessito ser a prop d’un aeroport. Jo intento fer només una nit fora de casa i això vol dir agafar vols molt d’hora i tornar molt tard. Si no visqués a prop d’un aeroport, hauria de canviar d’horari de vols i ampliar nits fora de casa.

Quines reflexiones compartiries amb els joves de la comarca en relació amb l’experiència professional?

Els diria que no dubtin a llançar-se a una experiència internacional. La meva recomanació sempre és que si pots anar a l’estranger un temps, ho facis. Però és cert que la tornada és difícil, perquè has creat uns vincles.
També diria que els idiomes són bàsics. No parlar anglès és un error greu ara mateix, et dediquis al que et dediquis. I destacar el tema de les connexions que també és molt important. Conèixer, connectar amb gent, buscar, investigar…
Als juniors sempre els dic que han de trobar un punt d’equilibri entre les presses que tota persona jove té a l’hora de fer coses i la cocció lenta. És molt, molt important, que la seva feina, sigui quina sigui, sigui d’extrema qualitat.
Finalment, els diria que quan entres al mercat laboral mantinguis la ment oberta i no et quedis atrapat en els teus estudis. Una cosa és el que has estudiat i l’altra, les capacitats que tens que et permeten fer moltes coses més!