Els residus industrials a Osona: problema o oportunitat?

GUILLEM CLUSELLA

Diversos agents municipals i supramunicipals comarcals pretenen traslladar al sector industrial el model de recollida selectiva domèstica, que ha situat Osona com un referent a tot el país. Inclou assessorament personalitzat i sense cost per a petites i mitjanes empreses.

Les darreres dades de l’Agència Catalana de Residus ens mostren que Osona esdevé referència en la recollida selectiva domèstica, sent la segona comarca catalana amb un tant per cent més elevat (69,1%), només rere la Conca de Barberà (77,2%). En total i durant l’any 2022, a la comarca es van recollir 49.669 tones d’aquest tipus de residus, la qual cosa significa un total de 301 quilos per habitant i any.

Ara, la Mancomunitat la Plana, Creacció, els ajuntaments de Vic, Gurb i les Masies de Voltregà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona volen fer un pas més enllà i traslladar també aquesta preponderància a l’àmbit industrial, en un projecte pilot orientat bàsicament a les microempreses (1 a 5 treballadors) i les PIMES d’Osona i el Lluçanès. L’objectiu implica reduir els residus que produeixen aquestes indústries i revaloritzar-los, en una clara aposta per l’economia circular.

La gran problemàtica de les deixalles d’origen industrial és que són molt diverses i s’agrupen en petites quantitats, un context que en dificulta la seva correcta gestió i posterior separació, sobretot en les petites empreses (les grans generen més residus i ja tenen els seus propis circuits). Hi ha, però, més dificultats que obliguen a entomar la situació.

Canvis a l’horitzó

L’any 2022, l’activitat industrial osonenca va generar 156.081 tones de residus, superant els valors de l’etapa prèvia a la Covid-19 (152.839). Més de la meitat provenien de la indústria predominant a la comarca, l’alimentària (53,6%), un grup que inclou els escorxadors i algunes grans empreses del sector. Tot seguit, convé destacar els procedents de les activitats de la metal·lúrgia (16,5%) i la fabricació de maquinària (11,2%).

En conjunt, aquests subsectors engloben el 81,3% dels residus industrials de la comarca. Per altra banda, aquestes tres activitats són també les que més aposten per la valorització, juntament amb la indústria química i la del paper. De fet, la via de la valorització és la més utilitzada com a tractament i suposa el 80% sobre la quantitat total.

Però la situació és complexa i en els anys vinents el canvi en la gestió dels residus industrials serà notable: s’incrementaran els costos de la gestió dels residus no reciclats, se saturaran els centres de tractament, s’eliminaran els contenidors als municipis d’Osona amb el desplegament del porta a porta o contenidors intel·ligents i s’incrementaran els requeriments de la legislació europea, espanyola i catalana.

En aquest darrer cas, n’és un exemple l’adopció de la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular. Aquesta llei d’àmbit estatal posa èmfasi en els objectius de reduir la generació de residus i augmentar la seva valorització, especialment dels residus industrials no especials.

És el cas dels assimilables als domèstics, o sigui, la matèria orgànica i la resta de fraccions (plàstics, paper, cartó i vidre), que avui dia moltes petites empreses gestionen de manera incorrecta a través dels circuits habituals de recollida domèstica de la ciutadania. Això fa necessari l’acompanyament d’aquests petits negocis, com petits comerços i restauració, per tal que puguin sortir d’aquests circuits reservats a la ciutadania.

Objectiu, 120 empreses

Per tot plegat, a partir d’aquest mes de setembre s’ha posat en marxa una prova pilot de sensibilització i assessorament per la disminució i revalorització dels residus industrials que pretén arribar a 120 empreses d’Osona i el Lluçanès. 

La valorització dels residus permetrà a les empreses plantejar-se diverses opcions que els poden generar ingressos addicionals o reduir les despeses, com per exemple contractar gestors de residus de manera conjunta, trobar millors preus o com optimitzar recollides, és a dir, apostar per l’economia d’escala, entre d’altres. A darrere del projecte hi ha la voluntat de mancomunar els residus, una pràctica que serà econòmicament competitiva tenint en compte les polítiques mediambientals previstes en els anys vinents.

Entre els objectius secundaris del projecte hi ha la voluntat de promoure nous circuits de recollida privats de certes fraccions, com l’orgànic, envasos, plàstics mixtos, residus especials, i també la construcció de noves infraestructures, com una nova planta de triatge de residus industrials en petites quantitats, promoguda per empreses locals.  Actualment, no existeix cap instal·lació d’aquestes característiques al territori, només es disposa de transportistes, que traslladen els residus a plantes d’altres comarques. Una opció que, evidentment, encareix els costos de gestió.

Altres fórmules

Durant el 2022, amb l’objectiu potenciar l’economia circular de les empreses industrials de la comarca, s’ha treballat amb el recurs tècnic del catàleg de la Diputació de Barcelona Porta a Residu Recurs. Aquesta proposta permet accedir al Marketplace i disposar d’una borsa de subproductes de tot Catalunya. 

Més exemples d’economia circular a la comarca. El Centre Tecnològic Beta de la UVic-UCC aposta pel projecte BiocircularCAP, que busca promoure la valorització dels subproductes que poden tenir nínxol de mercat, com ara els residus obtinguts en el procés de la fabricació del formatge, la generació de biogàs a partir de residus d’un escorxador o la creació de nous productes alimentaris a partir de proteïnes de baix valor comercial. 

La iniciativa pretén assegurar una activitat econòmica més sostenible i profitosa, que doni resposta a les noves exigències i tendències de la bioeconomia circular, i a la vegada contribuir al desenvolupament i millora de noves polítiques públiques mitjançant la connexió i el diàleg entre els diferents actors del sector.