Què està passant a Osona? Un de cada tres vigatans és estranger
La notable presència de la població estrangera a la comarca d’Osona ha estat un dels aspectes analitzats en el recent 6è Informe de Competitivitat d’Osona elaborat per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. D’aquest document se n’extreu que Osona ha estat la terra d’acollida per un gran nombre de migrants que cercaven l’inici d’una nova vida.
A tall d’exemple, durant la primera dècada dels 2000, el territori osonenc esdevé un punt de referència atraient fins a 17.952 persones, amb un creixement del 363% en només 10 anys.
L’activitat econòmica del territori, una indústria agroalimentària amb una elevada demanda de mà d’obra amb poca qualificació, juntament amb el boom del sector immobiliari i la construcció, conegut popularment com la “febre del totxo”, va actuar com un pol d’atracció. Així mateix, l’enclavament estratègic de la comarca, on hi convergeixen grans infraestructures com la C-17, la C-25 o l’R3 van facilitar el desenvolupament d’aquests fluxos de persones. Per tot plegat, la taxa d’estrangeria osonenca es transforma del 5,3% al 16,61%, lleugerament superior a la catalana (16,32%). En altres paraules, el territori osonenc en vint anys passa de 6.897 a 27.448 migrants.
Els municipis amb un major volum de població són els que concentren també més població estrangera: Vic un 29%, Manlleu un 24% i Torelló un 14% (l’eix vertical de la C-17).
MAPA TAXA ESTRANGERIA
En un principi, Osona va rebre majoritàriament homes d’entre 25 i 34 anys, a més, d’infants de 0 a 4 anys. La rellevància d’aquestes franges d’edat ens suggereix que bona part d’aquests individus van establir-se a la comarca amb la seva família o bé, en un primer moment, la figura masculina per posteriorment constituir el seu nucli familiar. En aquests últims anys, la piràmide poblacional d’aquesta població ha experimentat una ampliació de la seva zona central, dels 20 als 40 anys.
En clau de sexe, les dones estrangeres han equilibrat la seva presència en comparació amb l’any 2001 (38,18%), on hi havia una forta presència masculina. Actualment, representen el 45,68%, un augment de 7,5 punts percentuals. Malgrat partir d’un context oposat al col·lectiu masculí, en nombre i composició, aquestes han experimentat un comportament semblant als seus homònims.
2 MAPES PIRÀMIDE POBLACIÓ
La població jove (15-34 anys) representa pràcticament la tercera part del total de la població estrangera (32,20%). Un context oposat a la joventut amb nacionalitat espanyola, 2 de cada 10 persones (el 20,08%), -12,12 punts percentuals.
Aquesta rellevància es produeix per un patró de comportament descrit per l’autora Verónica de Miguel Lunken. Aquesta població migrada “anticipa (sovint com a resultat del mateix procés migratori) les seves transicions: abandona els estudis abans, s’emancipa, inicia la convivència en parella i té fills abans, comença a treballar abans”.
Precarietat laboral i desprotecció
Aquest comportament pot acabar produint una major vulnerabilitat d’aquesta població. Abandonar abans els estudis (poca formació) aboca a la contractació en llocs de feina més poc qualificats, una major dosi de precarietat laboral. A més, en el context actual de tecnificació i digitalització de la quarta revolució industrial, aquests es trobarien en una posició de major desprotecció.
A més, aquelles feines més rutinàries, repetitives i físiques tenen un major risc d’automatitzar-se. De fet, la consultora Idom afirma que el 65% dels llocs de treball actuals a la comarca tenen algun risc d’automatitzar gran part de les seves tasques.
En termes demogràfics, aquesta major joventut acaba tenint un efecte “rejovenidor” en el conjunt de dades que avaluen l’envelliment població osonenca.
D’altra banda, destacaríem la pràctica inexistència de la tercera edat dins de la població estrangera. En conjunt, no superen el 6%, un gran contrast si ho comparem amb els de la tercera edat espanyols, els quals conjuntament agrupen el 28,17%.
Osona continuarà creixent
En els propers anys, l’Idescat estima que la comarca osonenca serà un dels territoris on està previst que creixi més la població (+5%). De fet, l’escenari mitjà estima que el 2046 s’assoliran els 185.496 habitants (+20.267 habitants que els actuals 165.229 individus que viuen a la comarca). Un creixement que pot venir impulsat principalment per les noves migracions previstes.
D’aquesta manera, els actors del territori esdevindran claus per assolir els consensos necessaris per vetllar per una correcta integració d’aquests col·lectius.
QUÈ ESTÀ PASSANT A OSONA?
L’envelliment, problema o oportunitat?
La seguretat i la immigració, els grans problemes dels osonencs
La felicitat després de la pandèmia