Què està passant a Osona? Les raons de l’alta taxa de pobresa infantil a Osona
Alguns indicadors, com la taxa d’estrangeria i l’atur, marquen la diferència de la renda entre la població de la comarca.
En l’anàlisi de la realitat osonenca, la competitivitat del seu territori es veu molt condicionada pels indicadors relacionats amb la renda i la desigualtat. En aquest context, la píndola d’avui versarà al voltant de la taxa de pobresa i la taxa de pobresa infantil.
La taxa de pobresa mostra el percentatge de població que viu en una llar amb uns ingressos inferiors al 60% de la mediana (punt mig de la sèrie de salaris, des del més alt al més baix). Un fenomen que es veu més accentuat en aquelles llars i famílies amb fills i filles a càrrec.
A partir de les dades recollides en el 6è Informe de Competitivitat d’Osona podem afirmar que la pobresa és més present en les llars on hi ha menors i menys a les llars on viuen persones de 65 anys. Aquest és un fenomen general, però més acusat a municipis com Manlleu, Vic, Torelló o Prats de Lluçanès.
Les últimes dades disponibles de l’exercici 2020 ens indiquen que a Osona el 12,5% de la població vivia sota aquestes condicions, dos punts percentuals inferiors a la del 2015 (14,5%). Tot i que l’indicador on el descens és més acusat és precisament a la taxa de pobresa infantil que ha passat del 24,5% al 18,1%. Són xifres encara molt altes de pobresa infantil, tot i que si les comparem amb la mitjana catalana (24,2%) permeten ser un punt més optimista.
Vic i Manlleu, pols oposats
Existeixen diverses causes que podrien explicar indirectament la pobresa a Osona. Si bé és cert que, en alguns casos, algunes llars on hi viu població més envellida tenen taxes de pobresa elevada, en general, tenir una població més gran no significa tenir més població en risc de pobresa. En aquest col·lectiu, la pobresa depèn bàsicament del tipus de pensió i la quantia, el fet de viure sol i l’accessibilitat a determinats serveis.
Per altra banda, existeix una forta relació entre altes taxes d’estrangeria, més població a l’atur i taxes de pobresa elevada. Si observem quirúrgicament les grans ciutats osonenques, les seccions censals amb taxes de pobresa més altes són també aquelles on resideix un gran nombre de població estrangera. Unes zones que es caracteritzen per tenir més llars on la principal font d’ingressos prové de prestacions socials (exceptuant la secció 01-01 de Vic, la del centre de la ciutat).
Ara bé, en aquesta correlació, la clau es troba en l’indicador d’atur, que té un efecte directe en les taxes de pobresa. Ho podem exemplificar a partir d’una comparativa de Vic i Manlleu. La capital del Ter té una taxa d’estrangeria lleugerament inferior a Vic, en canvi, té una taxa d’atur estranger de gairebé 10 punts més respecte la vigatana (22,83% Manlleu i 13,60% a Vic).
S’ha de constatar que la capitalitat de la comarca juga al favor de Vic, ja que concentra més serveis i activitat econòmica que pot afavorir l’ocupabilitat d’aquest col·lectiu. A més, la mobilitat condiciona les oportunitats laborals i l’accés a determinats itineraris formatius. En el context actual d’una xarxa de transport públic escàs i radial al voltant de la ciutat de Vic, aquella població que no disposa de vehicle privat com alternativa, queda fora de determinades oportunitats.
Precarietat laboral
Una altra qüestió a tenir en compte és la precarietat laboral i la major vulnerabilitat d’aquesta població estrangera. Com parlàvem a la cinquena píndola del DOT, abandonar abans els estudis (poca formació) condueix a la contractació en llocs de feina més poc qualificats, facilitant una major dosi de precarietat laboral i dificultats per assolir un bon grau de benestar.
Precisament, els darrers monitoratges realitzats en el marc del 6è Informe de Competitivitat d’Osona corroboren la intensificació d’aquest fenomen precaritzador. Les activitats econòmiques sense valor afegit com els serveis de neteja (74,5%), el personal domèstic a les llars (72,8%) o les indústries de productes alimentaris (57,4%) és on la població estrangera ha incrementat més la seva presència. En paral·lel, el model econòmic d’Osona, basat en la intensitat de mà d’obra i influenciat en gran part pel sector agroalimentari, estableix les bases per a la consolidació d’aquest tipus de pràctiques laborals.
Com a dada, la indústria agroalimentària representa en conjunt el 19,6% del total dels contractes (10.253 contractes) a la comarcal. El 57,4% d’aquests contractes s’han realitzat a persones de nacionalitat estrangera. És especialment rellevant l’increment de contractes a aquest col·lectiu a partir de l’any 2017, amb un augment del 108,5% malgrat la pandèmia de la Covid-19. Un aspecte que corrobora que el sector es nodreix sobretot de mà d’obra no qualificada.
I què s’hauria de fer?
En definitiva, la realitat plantejada ens suggereix que cal entomar el problema de manera immediata. Hem de tenir en compte que el creixement natural d’Osona en els darrers anys ha estat molt lligat a la natalitat de la població estrangera.
Per tot plegat, es pot desenvolupar una forta vinculació entre taxes d’estrangeria i pobresa infantil. En altres paraules, la tendència en el creixement demogràfic de la comarca podria implicar un increment de la pobresa i la pobresa infantil sinó es desenvolupen polítiques i mesures adequades per reduir-ho. Cal actuar.
QUÈ ESTÀ PASSANT A OSONA?
Un de cada tres vigatans és estranger
L’envelliment, problema o oportunitat?
La seguretat i la immigració, els grans problemes dels osonencs
La felicitat després de la pandèmia